Las Fiebres y la plaga en la Barcelona de los años 80 del siglo XVIII / Kevin Albert Pometti Benítez
Pometti Benítez, Kevin


En: Cuadernos dieciochistas. Salamanca, núm. 24 (2023) , p. 61-89
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Durant l'etapa darrera de la Petita Edat de Gel, la Península Ibèrica es va veure sumida a la fi del segle XVIII en un període de forta irregularitat climàtica, conegut com a Oscil·lació Maldà. La inestabilitat del clima va donar lloc a una successió de sequeres, tempestes, onades de fred i de calor que, entre altres, juntament amb el creixement de la població, la falta d'adequades mesures d'higiene i l'impacte directe i indirecte de les activitats productives humanes, van generar, en el seu conjunt, un marc propici per a l'arrelament de malalties i plagues que van repercutir sobre la vida quotidiana dels qui les van patir. En aquest article ens centrarem en l'anàlisi de les quals van convergir a la Barcelona dels anys 80 del segle XVIII per a comprendre l'impacte que van ocasionar i les reaccions que es van produir entre metges i autoritats per a intentar pal·liar les conseqüències d'aquests episodis.

Apuntes históricos sobre la hospitalización de militares en Tarragona (1713-1931) / Josep Barceló i Prats, Neus Sánchez Pié
Barceló i Prats, Josep


En: Cuadernos dieciochistas. Salamanca, núm. 24 (2023) , p. 143-171
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

El present article té per objecte descriure els inicis i evolució de l'hospitalització de personal castrense a Tarragona. Els orígens es remunten a 1713, quan les tropes borbòniques van ocupar l'hospital civil de la ciutat tarragonina per a donar atenció als seus malalts i ferits de guerra. Això va obligar als administradors de l'esmentat hospital civil a buscar i llogar un nou edifici per a albergar als malalts pobres de Tarragona. Aquesta situació es va perpetuar fins a 1750, quan el rei Ferran VI va acordar que l'edifici hospitalari -ocupat a la fi de la Guerra de Successió espanyola- combinés les funcions d'hospital civil i militar. A partir de llavors i fins a 1931, només una part de l'hospital civil de Tarragona es va dedicar per a l'atenció de militars, sent l'Exèrcit l'encarregat de sufragar els costos derivats de l'estada de les seves tropes.

Bodoni y Azara en Barcelona. El Prospecto de caractéres nuevamente inventados por fray Joachín de la Soledad (1801) / Elvira Villena (res.)
Villena, Elvira


En: Cuadernos dieciochistas. Salamanca, núm. 18 (2017) , p. 450-451
Ressenya de:
. Bodoni y Azara en Barcelona. El Prospecto de caractéres nuevamente inventados por fray Joachín de la Soledad (1801) / Ed. facs. contextualizada y al cuidado de P.M. Cátedra. Salamanca y Parma : Bibl. Bodoni, 2016

Antonio de Capmany y la ciudad de Barcelona : el valor de lo empírico en la senda del progreso / Ramon Grau i Fernández
Grau i Fernández, Ramon


En: Cuadernos dieciochistas. Salamanca, núm. 17 (2016) , p. 73-113
Notes a peu de pàgina. Bibiliografia.

En el seu temps, Antonio de Capmany (1742-1813) va ser l'intel·lectual més destacat al servei dels interessos de Barcelona, dins d'una voluntat per articular l'evident energia d'aquesta ciutat amb els esforços desplegats pel despotisme il·lustrat per a rellançar a Espanya com una potència continental i colonial. Un ampli coneixement i assimilació de la cultura europea de la Il·lustració li van permetre associar l'experiència històrica de la capital de Catalunya amb els valors moderns. No es va tractar d'un simple vernís, ja que aquesta apologia de Barcelona com a focus de progrés es va construir a partir de dades empíriques documentades i d'impressions sensorials, d'acord amb els principis predicats pels grans filòsofs britànics enfront del racionalisme especulatiu i a les seves ocurrències incessants.

Una Tonadilla ilustrada en contexto barcelonés : "El eclipse" (1778) de Jacinto Valledor / Aurèlia Pessarrodona i Pérez
Pessarrodona i Pérez, Aurèlia


En: Cuadernos dieciochistas. Salamanca, núm. 15 (2014) , p. 335-366
Notes a peu de pàgina. Bibiliografia. Inclou edició crítica de l'obra.

Malgrat l'interès sorgit en l'última dècada per rescatar de l'oblit la tonada del segle divuit, encara coneixem poc els vincles entre aquest gènere i la ideologia il·lustrada coetània. En el present article es mostra el cas de l'eclipsi, tonada amb música de Jacinto Valledor composta per al Teatre de Barcelona en ocasió de l'eclipsi de sol del 24 de juny de 1778. Dins d'un context teatral particular, aquesta tonada posa de manifest un curiós interès per divulgar el fenomen astronòmic de l'eclipsi, fins i tot en relació amb textos coetanis. Per tant, aquesta petita obra pot considerar-se "il·lustrada", encara que sempre dins de la catarsi humorística pròpia d'aquest gènere breu.

El Brazo militar de Cataluña durante el primer gobierno de Felipe V (1700-1705) / Eduard Martí Fraga
Martí Fraga, Eduard


En: Cuadernos dieciochistas. Salamanca, núm. 15 (2014) , p. 73-107
Notes a peu de pàgina. Bibiliografia.

Al desembre de 1703 el Braç Militar es negava a obeir l'ordre de modificació del testament de Carles II. Argumentava per a això l'Estament Militar "Només era una junta establerta de noblesa en Corts, sense tenir comunicat tal poder". Crida l'atenció el concepte tan simple que el Braç té de si mateix, més si es tenen en compte que uns anys més tard, el Comte de Robres considerava que "cap més que aquest cos és comprès en l'extirpació de les lleis pàtries, decretades pel senyor Felip V". Com és possible aquestes impressions tan oposades? L'objectiu d'aquest article és analitzar l'actuació del Braç Militar de Catalunya durant els anys de la Guerra de Successió i posar de manifest el paper decisiu que va tenir aquesta institució en la defensa del marc constitucional català.

Trayectoria profesional de los magistrados de la Sala Penal de la Real Audiencia Catalana en el primer tercio del setecientos / Miquel Àngel Martínez Rodríguez
Martínez i Rodríguez, Miquel Àngel


En: Cuadernos dieciochistas. Salamanca, núm. 10 (2009) , p. 167-183
Notes a peu de pàgina.

La Guerra de Successió va representar un dramàtic punt i final a les institucions pròpies del Principat durant l'etapa foral. fins i tot va certificar la defunció del projecte que tenia l'Arxiduc Carles per a l'Audiència catalana. Les esperances que va posar la classe dirigent catalana en les corts de 1705-1706 no es van concretar en l'immediat futur. el decret de nova Planta va afectar de ple a la Real Audiència catalana, ja que la corona va aprovar un nou organigrama per a l'alt tribunal de justícia català. en aquest sentit, la reaparició de la sala penal va significar homologar la praxi judicial catalana amb la de la resta d'Espanya. Per a calibrar en la seva justa mesura aquest fet hem prestat especial atenció a la trajectòria professional i familiar dels magistrats que van donar vida a aquesta. Informació imprescindible per a conèixer a fons el paper que van tenir els mateixos en aquests moments inicials de l'etapa borbònica.

La Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona en el segle XVIII. L'interès per la història, la llengua i la literatura catalanes / Eva Velasco Moreno (res.)
Velasco Moreno, Eva


En: Cuadernos dieciochistas. Salamanca, núm. 8 (2007) , p. 285-288
Ressenya de:
. La Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona en el segle XVIII: l'interès per la història, la llengua i la literatura catalanes / Mireia Campabadal Bertrán. Barcelona : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2006

Contener con más autoridad y fuerza : la represión del austracismo en los territorios de la Corona de Aragón (1707-1725) / Enrique Giménez López
Giménez López, Enrique


En: Cuadernos dieciochistas. Salamanca, núm. 1 (2000) , p. 133-153

En l'època compresa entre la presa de València en 1707 i la Pau de Viena de 1725, es produeix en el territori espanyol una forta repressió i control sobre el austracisme dels antics territoris forals. Es consideraven la sedició i difidencia els majors delictes, sobretot per estar comesos per nobles i eclesiàstics, tots dos amb gran influència sobre la massa popular. A través de l'anàlisi de documents de l'època s'aporta a la visió borbònica del conflicte i les possibles solucions a aquest, tant administratives com militars; les quals es poden resumir en un fort control a tots els nivells, eclesiàstic, polític i civil, sense descartar repressió directa.

Felipe V en Barcelona: un futuro sin futuro / María Angeles Pérez Samper
Pérez Samper, Maria dels Àngels


En: Cuadernos dieciochistas. Salamanca, núm. 1 (2000) , p. 57-106

La visita de Felip V a Catalunya des del 24 de setembre de 1701 al 8 d'abril de 1702 i l'expectativa que va crear és l'assumpte del present treball. A través de testimonis de l'època, es repassa detalladament la decisió del monarca de viatjar al principat de Catalunya, les incidències de l'esmentat desplaçament, la rebuda que va tenir a Barcelona, l'entrada reial i la festa, el jurament de les Constitutions de Catalunya realitzat pel rei i pels representants del Principat, la inauguració de les Corts catalanes, les discrepàncies suscitades, el casament i altres festes i diversions celebrades durant aquell breu període.

Los Alcaldes mayores del corregimiento de Lérida en el siglo XVIII / Rafael Cerro Nargánez
Cerro Nargánez, Rafael


En: Cuadernos dieciochistas. Salamanca, núm. 2 (2001) , p. 37-72

Articulat per Felipe V al Decret de Nova Planta de 1716, el corregiment de Lleida es va convertir en un dels més extensos de Catalunya durant tota la centúria, integrant-se a ell les antigues vegueries, no solament de Lleida, sinó també de Balaguer i Tàrrega, ambdues capitals d'alcaldia. El nostre objectiu ha estat estudiar el perfil sociològic i professional d'aquests alcaldes majors o tinents corregidors per al període comprès entre 1720 -data de la seva entrada en servei- i el 1808. Amb això hem pretès pagar un deute historiogràfic que havia relegat els estudis monogràfics sobre aquests lletrats a l'oblit, amagats pels corregidors-governadors militars; superiors seus. En definitiva, conèixer millor aquests oficials reals a través dels individus que van servir aquestes càrrecs, ja que van jugar un paper important en l'administració catalana de justícia del segle XVIII, alguns dels fonaments dels quals continuen encara vigents avui en dia.

El Filósofo comedido. La Ilustración en una capital de corregimiento / Montserrat Jiménez Sureda
Jiménez i Sureda, Montserrat


En: Cuadernos dieciochistas. Salamanca, núm. 5 (2004) , p. 147-167

Aquest article és una aproximació a la Il·lustració a Catalunya, a traves de la figura del canonge gironí Francisco Javier Dorca i Parra, catedràtic de Lleis de la Universitat de Cervera, historiador a la manera dels bol·landistes i autor d'una sèrie de volums sobre pensament polític.